Pos si, 2n any als Alps, tot i que ens faltava Vulcanito.
El Castor: ens vem quedar a 15 min. com a molt del cim, feia massa vent i ens vem retirar, marikites, si, pero una retirada a tiempo es...no se, no me acuerdo.
El Gran Paradiso: Fet i tatxat de la llista. Al 2n dia, el 1r plovia i tras unas tostaditas a las 4 y media de la mañana... cap al llit i a intentar-ho demà que plou. Això si, l'endemà vem pujar, bueno, nosaltres i Dios y su madre, perquè allò semblaven les putes rambles a Sant Jordi!!! no ens vem fer ni foto al cim de la de penya amable que t'empentava, anant encordats i amb un precipici del cagar al costat, tot amenitzat amb una estabilitat de collons amb els crampons a sobres de la pedra gelada, vamos, un gustazo! Això si, 7h pujar i baixar, però con un par, ja està fet!
També vem conéixer uns altres fervents muntanyerus, seguidors del Komando Kroketa com naltros, els Nifunifà. Des d'aquí els enviem una abraçada a l'Enric, el Marc, la Blanca i la Belén. Segur que ens trovem algun altre cop per aquests mons de Déu.
Ala pues eso, us poso la foto del Gran Paradiso (si, estava darrera nostre, però el Sr. que ens va fer la foto va creure que no era important que sortís...), amb dedicatòria al Dios del Fuego, amb la seva discreta i sempre apropiada samarreta.
2 comentarios:
Com molen les actualitzacions, no? Les fotos estan de puta mare!!! Pero, Uri, encara que les hagis penjat això no treu que volguem tornar a provar el pastis de pera en un sopar que es farà pròximament!!
PD: Contant dies de vacances em sobren 5 que no se on col·locar, ho dic pq em puc muntar un cap de setmana llarg i podriem anar a probar el Montperdut!
Publicar un comentario